TURISME I CULTURA

On som i com arribar

Rubí està situat a una vintena de kilòmetres de la capital catalana, al Vallès Occidental. Es troba molt ben comunicat per les principals vies: AP7, A2, C58 i C16. És fàcil arribar per carretera però també per RENFE i FGC o Autobús.

Rubí, ciutat mil·lenària

L'any 986 es troba la primera referència escrita de la nostra ciutat: Rivo Rubeo. Rubí era un petit nucli habitat en època mitja que va anar creixent a poc a poc i que comptava amb nombroses masies.

Els primers habitants de Rubí es remeten a la prehistòria, però va ser en època ibèrica quan es va consolidar un nucli poblat al Turó de Can Fatjó. Durant l'època romana es pobla el territori i apareixen un munt de vil·les rurals on es conrearà principalment la vinya.

A partir del segle XVII la producció de vi a Rubí es consolida. Durant el segle XIX, la zona de la Riera viu l'aparició de les fàbriques tèxtils que a poc a poc van traient protagonisme a la vida rural. Al segle XX Rubí té una activitat econòmica molt intensa que es veu augmentada amb l'arribada del tren el 1918.

 La ciutat rep diverses onades migratòries que s'intensifiquen als anys 60. El 1962 es viu la tragèdia de la rierada, fet que, entre d'altres, provoca l'aparició de nous barris i polígons industrials.

Actualment Rubí és una ciutat que té més de 76.000 habitants i una gran oferta de serveis. La modernitat conviu amb el moviment associacionista i cultural que transmet les tradicions de generació en generació.

Per saber més sobre la història de Rubí podeu consultar el blog del Grup d'Estudis Rubinencs - GCMR:

Molt per visitar

Les excavacions arqueològiques han documentat un petit edifici paleocristià sobre el qual es va construir l'actual Esglèsia de Sant Pere (986). Conserva elements constructius dels segles XI al XIX i cal remarcar el retaule barroc de Rafael Solanic.

L'ESGLÈSIA DE SANT PERE

El Castell de Rubí està situat dalt d'un turó des del qual es poden gaudir les vistes de la ciutat. Aquesta fortalesa senyorial d'època mitjana té un pati d'armes i una planta noble amb finestrals gòtics. El seu interior alberga el Museu Municipal, al qual es pot visitar una exposició sobre la història de la ciutat i exposicions temporals.

MUSEU MUNICIPAL CASTELL DE RUBÍ

El Celler Cooperatiu (1919) és una obra modernista de Cèsar Martinell, gran arquitecte de les "Catedrals del Vi" a Catalunya. Després de la seva rehabilitació, s'ha convertit en un espai de creació i difusió d'arts contemporànies, on s'esdevenen diferents actes culturals al llarg de l'any.

EL CELLER COOPERATIU

El Museu Etnogràfic Vallhonrat troba el seu origen a mitjans del segle passat quan Miquel Vallhonrat s'inicià en el col·leccionisme. El Museu s'ubica a la masia familiar i es mostren més de 8000 peces de diferents temàtiques:  invents dels segles XIX i XX, peces relacionades amb el món vinícola, peces arqueològiques, armes i l'obra artística de Pons Cirac.

MUSEU DE VALLHONRAT

Les cases modernistes van ser construïdes a principis del segle XX per rubinencs que havien fet fortuna a les Amèriques o per industrials barcelonins que van escollir Rubí com a residència d'estiueig. El Rubí de llavors estava envoltat de vinyes i jardins amb fonts i tenia una vida cultural força activa. Un altre edifici modernista bell i representatiu són les Escoles Ribas.

CONJUNT D'EDIFICIS MODERNISTES

A mitjans del segle XIX s'hi van instal·lar diverses fàbriques a la zona de la Riera, principalment tèxtils, que van conviure amb la vida rural de Rubí però que, a partir de la rierada de 1962, li van prendre el protagonisme. En destaquen el Vapor Nou o l'edifici de l'Escardívol, amb les seves naus i xemeneies de maó vist.

PATRIMONI INDUSTRIAL

Rubí té un ric patrimoni rural lligat principalment al cultiu de la vinya. En destaquen les masies de Can Serrafossà, Can Xercavins, Can Feliu o Can Serra, entre d'altres. Algunes d'aquestes masies són actualment restaurants on es poden tastar plats de la cuina tradicional catalana. El patrimoni natural es pot conèixer a través d'un seguit d'itineraris que permeten conèixer indrets com el Parc de Ca n'Oriol o el Torrent dels Alous.

PATRIMONI RURAL I NATURAL

Festes i tradicions

Rubí manté vives les festes i tradicions populars gràcies, en bona part, a l'intens moviment associacionista: Esbart Dansaire, Castellers de Rubí, diverses entitats de Diables, etc.

El calendari festiu és ample:

 

- La Festa dels Xatos és una de les més antigues tradicions del municipi. Des de ben antic es fa aquesta romeria per Pasqua fins a l'ermita de Sant Muç i es realitzen balls tradicionals, entre d'altres actuacions.

- A finals de juny se celebra la Festa Major de Sant Pere amb multitud d'activitats culturals i espectacles.

- La Festa del Carrer de Sant Jaume és potser una de les més entranyables. Està documentada des del 1845 i té el seu origen en la celebració dels veïns d'aquest carrer per passar a pertànyer a Rubí, en comptes del veí Sant Cugat. El carrer és originalment decorat i es fan concerts, activitats infantils i un sopar popular.

- La Festa Major Petita té el seu origen en una missa que se celebra a Rubí des de 1854 en honor a Sant Roc. Des de llavors, la festa, celebrada actualment el segon cap de setmana de setembre reuneix les tradicions populars de la ciutat: gegants, bèsties de foc, sardanes, etc.

- La Fira de Sant Galderic, patró dels pagesos, reuneix productors, artistes i artesans locals entorn el primer o segon cap de setmana d'octubre.

 

A part d'aquestes festes, el calendari festiu també inclou Sant Antoni Abat, Carnestoltes i les Festes de Nadal i Reis.